Páginas

martes, 28 de septiembre de 2010

El enigma de los patos


Recuerdo ahora el enigma que se planteaba el joven de Holden Caulfield, aquel que de mayor quería ser 'el guardian entre el centeno':
 "Vivo en Nueva York y de pronto me acordé del lago que hay en Central Park, cerca de Central Park South. Me pregunté si estaría ya helado y, si lo estaba, adonde habrían ido los patos. Me pregunté dónde se meterían los patos cuando venía el frío y se helaba la superficie del agua, si vendría un hombre a recogerlos en un camión para llevarlos al zoológico, o si se irían ellos a algún sitio por su cuenta. "

Pues bien, anoche ya se resolvió el enigma. Los patos de este lago, y de otros, y de otros lugares, en los fríos días de invierno se dirigen a Memphis, Tennessee (U.S). Más concretamente a 'The Peabody Memphis', un lujoso hotel en el centro de la ciudad del Blues. Los patos viven en su 'Royal Duck Palace', en el tejado del hotel, cuando no están trabajando, no todo iban a ser ventajas... Antes de empezar su jornada laboral se relajan en su piscina climatizada particular, degustan platos especialmente cocinados para ellos y se dejan mimar y cuidar por su exclusivo 'Duckmaster'.

Los 'Peabody Ducks' se convierten en una de las principales atracciones del hotel y de la ciudad, realizando cada día dos marchas hacia la fuente de mármol del hall del hotel, una a las 11 de la mañana y otra a las 5 de la tarde. Entre flashes, grabaciones y fans, se dirigen des de su palacio, bajando en ascensor privado, hacia la fuente donde durante unas horas se dedicaran a posar para el agradecido y asombrado público.
Para no dañar la sensibilidad de estos particulares empleados, el pato no se sirve en ninguno de los menús del hotel.







La verdadera historia de los Peabody Ducks aquí (la cual no dista mucho de la relatada).



lunes, 27 de septiembre de 2010

¿Canción bohemia ensamblada?



Is this the real life
Is this just fantasy
Caught in a landslide
No escape from reality
Open your eyes
Look up to the skies and see
I'm just a poor boy,I need no sympathy
Because I'm easy come, easy go,
A little high, little low,
Anyway the wind blows, doesn't really matter to me,
To me

Mama, just killed a man,
Put a gun against his head,
Pulled my trigger, now he's dead,
Mama, life had just begun,
But now I've gone and thrown it all away
Mama oooh,
Didn't mean to make you cry
If I'm not back again this time tomorrow
Carry on, carry on, as if nothing really matters

Too late, my time has come,
Sends shivers down my spine
Body's aching all the time,
Goodbye everybody, I've got to go
Gotta leave you all behind and face the truth
Mama oooh (any way the wind blows)
I don't want to die,
I sometimes wish I'd never been born at all

I see a little silhouetto of a man,
Scaramouche, scaramouche will you do the Fandango
Thunderbolt and lightning, very very frightening me
Galileo,Galileo,
Galileo Galileo
Galileo figaro, Magnifico
But I'm just a poor boy and nobody loves me
He's just a poor boy from a poor family
Spare him his life from this monstrosity
Easy come easy go, will you let me go
Bismillah! No, we will not let you go, let him go
Bismillah! We will not let you go, let him go
Bismillah! We will not let you go, let me go
Will not let you go, let me go
Will not let you go let me go
No, no, no, no, no, no, no
Mama mia, mama mia, mama mia let me go
Beelzebub has a devil put aside for me, for me, for me

So you think you can stone me and spit in my eye
So you think you can love me and leave me to die
Oh baby, can't do this to me baby
Just gotta get out, just gotta get right out of here

Nothing really matters,
Anyone can see,
Nothing really matters, nothing really matters to me,

Any way the wind blows.... 


Buscando la historia de la celebración del 'cumpleaños' debido a próximos aniversarios... encontré "La historia oculta del 'Feliz Cumpleaños'" y repasando por encima las versiones de la canción según el país encontré la siempre sorprendente sección de "Quizás también  le interese...". Pues parece que si que me interesó, porque encontré una posible historia sobre la mítica 'Bohemian Rhapsody' de Queen.
Simplemente copiaré el link para quien quiera que se la lea: Bohemian Rhapsody

Debo decir que la grabación original no es la que suelo escuchar... supongo que será porque no fue la primera que escuché y es esta la que más me gusta



y es que los conciertos siempre tiene algo especial ...



y como el vídeo fue innovador... aquí va

domingo, 5 de septiembre de 2010

Va de llibres II

Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mi me enorgullecen las que he leído.
  Jorge Luis Borges                      
La llista de llibres pendents continua creixent, el ritme de lectura però, em sembla que va disminuint... Serà perquè els llibres cada cop són més "densos"? Que jutgi qui se'ls hagi llegit.
Aquí va la segona entrega de Va de llibres:


La trilogia Millenium va arribar, no tenia intenció de llegir-me'n cap, però al final em vaig decidir per començar i desprès per no continuar. 'Los hombres que no amaban a las mujeres (Stieg Larsson)' no es podria dir que sigui un llibre e butxaca, i dur-lo cada dia a sobre no és gaire còmode, sort que no és una lectura gaire feixuga i la lletra no gaire petita. Per qui no se l'hagi llegit, vist la pel·licula, o sentit parlar-ne tracta sobre la investigació d'una desaparició que va ocorre fa més de 40 anys. No tinc intenció d'acabar la trilogia, almenys a curt termini. 


El 27 de gener vaig escoltar la noticia de la mort de J.D. Salinger. Ja havia sentit parlar de "The Catcher in the Rye" però no va ser fins llavors que vaig decidir a llegir-ho. Conclusió immediata, el llibre està sobrevalorat. Potser és que m'esperava una altra cosa i mentre el llegia no tenia en compte que el llibre es va publicar al 1951, potser. Conclusió posterior, no crec que estigui sobrevalorat. El llibre explica, en primera persona, les aventures i desventures del controvertit i jove Holden Caulfield. "L'obra no és obscena, simplement és forta pel seu contingut de critica social".
"Vivo en Nueva York y de pronto me acordé del lago que hay en Central Park, cerca de Central Park South. Me pregunté si estaría ya helado y, si lo estaba, adonde habrían ido los patos. Me pregunté dónde se meterían los patos cuando venía el frío y se helaba la superficie del agua, si vendría un hombre a recogerlos en un camión para llevarlos al zoológico, o si se irían ellos a algún sitio por su cuenta. "


No recordo com vaig trobar  'Momentos de placer' de Neil Labute. Relats curts "divertits i originals", lectura lleugera i ràpida. Contes que et sorprenen a l'últim paràgrafs i donen sentit a la història. He de dir que no m'el vaig acabar...


"Discutint" sobre aniversaris a una festa, no d'aniversari; i potser amb unes copes de més, em van parlar de 'Las voces del desierto'.
“Cuando le hablé de la fiesta de cumpleaños, me escucharon atentamente. Hablé del pastel, de las canciones, de los regalos y de la nueva vela que se incorpora cada año.
-¿Para qué lo hacéis? –me preguntaron-. Para nosotros una celebración significa algo especial . Pero no hay nada especial en hacerse viejo. No hay que hacer ningún esfuerzo, simplemente sucede.
-Si no celebráis que os hacéis mayores –dije yo- ¿qué celebráis?
-Que nos volvemos mejores –fue la respuesta- . Lo celebramos si este año somos personas mejores y más sabias que el año pasado. Sólo una o uno mismo puede saberlo, así que eres tú quien debe decirle a las demás personas cuando ha llegado el momento de celebrar la fiesta.
“Vaya, vaya- pensé-, esto es algo que debo recordar”
Marlo Morgan relata la seva experiència al desert australià amb els aborígens i com la seva mentalitat va canviant. La història que relata és sorprenent, detalla molt acuradament costums, creences, rituals d'un grup d'aborígens, els quals al seu parer (el dels aborígens), no surten gaire ben parats. Tant descontents com estaven del resultat final, van aconseguir parar el rodatge de la pel·licula que s'estava fent sobre el llibre i que l'autora admetés que es tracta d'una novel·la de ficció. Ficció o no, el llibre et fa reflexionar.


Feia ja temps que me'l volia llegir, és un d'aquests llibres infantils amb reflexions d'adult que et fan pensar. 'El Principito' d'Antoine de Saint-Exupéry és una metàfora en la qual es tracta de temes tan profunds com el sentit de la vida, l'amistat i l'amor. Comença amb una crítica sarcàstica a les coses importants de la vida i als adults, a com es condiciona als nens i se'ls condueix pel camí "correcte".
“Los hombres ocupan muy poco lugar sobre la Tierra… Las personas mayores no les creerán, seguramente, pues siempre se imaginan que ocupan mucho sitio.”



Buscant per les prestatgeries de la biblioteca, vaig trobar 'Que no me'l toquin' de Marta Sabaté , Premi Pere Quart d'humor i sàtira 2003. Històries que plantegen possibilitats insòlites de relacions humanes. Des de una dona furiosa que es venja dels amors de la infantesa, un home obsessiu que enfonsa l'ànim dels terapeutes o una variant exòtica de l'escudella de Nadal. Relats curts per passar el viatge en tren de cada dia. 

A la feina em van recomanar la lectura d'un llibre que va de llibres, el qual ha fet augmentar considerablement la llista de llibres pendents. Una novel·la trista i que fa pensar que explica la vida i lectures d'una rata, 'Firmin'. 
"Al pricipio me limitaba a comer, royendo y masticando tan felíz, siguiendo los dictados de mi gusto. Pero pronto empecé a leer, un poco por aquí, otro poco por allí, en los bordes de mis comidas. Y según transcurría el tiempo fuí leyendo más y masticando menos, para terminar pasándome prácticamente todas las horas de vigilia leyendo y comiéndome sólo los márgenes."

Al Març van estrenar als cinemes 'The Picture of Dorian Grey' i en comptes d'anar a veure-la, vaig decidir llegir la novel·la, gran decisió ja que abans d'acabar-la vaig intentar veure el film i em va decebre molt ja que no es semblava gens al llibre. Ja havia llegit amb anterioritat a Oscar Wilde i esperava no decebrem , i així va ser. Partint de l'argument de l'eterna joventut, el vertader tema central de la novel·la és el narcisisme, el personatge principal posseeix una excessiva admiració per ell mateix, fins l'extrem de no desitjar cap altra cosa que conservar-se tal i com apareix al quadre. 
"Me pregunto quién definió al hombre como un animal racional. Es la más prematura de las definiciones. El hombre es una multitud de cosas, pero no es racional."


Desprès d'aquest, vaig voler recuperar a un Sade molt narrador, una lectura molt densa que va ocupar diverses setmanes i amb un parell de llibres pel mig. 'Els crims de l'amor' (aquest recull del link no és exactament el que em vaig llegir, he de dir) és un recull de diversos relats llargs, però l'edició que vaig agafar només en tenia tres. Aquests relats no són tan frontals en el tractament del sexe i la perversió com altres de les seves obres, però plasmen igualment la seva particular visió de l'existència. Visió monstruosa, terrorífica, perversa, anormal no aliena a allò humà. Històries amb finals infeliços que no et deixen indiferent. El relat que més em va sorprendre, tot i que aquesta no seria la paraula, va ser 'Florville i Courval o el fatalisme'.
"Degenerem i ens convertim en ninots fastigosos, obsedits pel record de les passions que ens han fer massa por, i de les temptacions exquisides a les quals no vam tenir el valor de cedir."

Buscant una lectura més lleugera abans d'acabar amb Sade, em van deixar 'Sputnik, mi amor'. Ja feia temps que volia llegir a Haruki Murakami tot i que volia començar per 'Tokio Blues'. Es tracta d'un viatge dins un viatge al rescat d'un amor platònic enmig d'un triangle amorós. Un viatge on el protagonista s'adonarà que, tot i estar en el món real, de vegades es possible entrar a una espècie de segon pla o univers paral·lel on la gent es veu a si mateixa fent altres coses, s'escolten, es senten i es veuen coses irreals.
"Me apoyo en la pared y respiro lentamente, en silencio, fijando la atención en un punto del espacio, ante mis ojos. Compruebo los lazos entre un tiempo y otro tiempo. El teléfono no suena. Un silencio sin promesas llena indefinidamente el aire. Pero yo no tengo prisa. No hay por qué apresurarse. Estoy preparado. Puedo ir a cualquier parte."

Començant amb la llista de llibres extreta de Firmin em vaig adonar que la majoria no els podré trobar a la biblioteca. Un dels que sí vaig trobar i per on vaig començar va ser 'The Ginger Man' de James Patrick Donleavy. És una obra lírica i obscena, crònica de lluita contra la castedat, la fidelitat, la sobrietat i l'honor del protagonista, Sebastian Dangerfield, alies Ginger Man. Irresponsable, brut, seductor, entabanador i pobre. Tot i que es burla del món i de si mateix, és fràgil com els pastissos, d'aquí el seu sobrenom. Va estar prohibida a Irlanda durant vint anys i una adaptació teatral al 1959 a Dublín va haver de ser retirada degut a les pressions clericals.
"Refunfuño y gruño,
desprecio y escupo,
pobres cerdos,
sois unos sucios."


Ara mateix estic acabant un llibre i començant un altre. El que s'acaba el vaig trobar a una prestatgeria mentre intentava acabar de fer un registre dels llibres que tinc per casa. És la segona part d'un llibre considerat durant molts anys a França, i a la resta del món, com escandalós i amb una vida pràcticament clandestina, considerat actualment una obra clàssica de la literatura eròtica contemporània: 'Emmanuelle' de Emmanuelle Arsan (Marayat Rollet-Andriane).
"El que se comporta como el vecino de enfrente, es el vecino de enfrente. En lugar de cambiar el mundo, no hará si no reflejar lo que pretende destruir."

I el que acabo de començar:
"El almuezo desnudo: un instante helado en el que todos ven lo que hay en la punta de sus tenedores"
'The Nacked Lunch' de William S. Burroughs, és un descens als inferns de la droga i una denuncia horroritzada i sardònica, onírica i al·lucinatòria de la societat actual, un món sense esperances ni futur. El títol li va suggerir Jack Kerouac, un altre dels autors de la llista de pendents, i es tracta d'un recull de les notes que va escriure durant la seva "Malaltia" i deliri. El llibre es va prohibir a Boston degut als actes de pedofília i assassinat que el llibre planteja, però la sentència va ser anul·lada posteriorment.

Suggerències pels propers?

miércoles, 1 de septiembre de 2010

Cuatro gotas

Estaba empezando a llover y yo allí, en la orilla, sin inmutarme frente las frías gotas que quizás anunciaban tormenta. No importa. Cuatro gotas no son nada. Cuatro gotas no alterarían la búsqueda de la evasión. Cuatro gotas no, pero si el estridente anuncio del estado del agua en cuatro idiomas distintos.
Más de cuatro pedaleos por el lateral del litoral me han acercado al punto de reunión de más de cuatro 'no del todo incómodos' asientos.
Buscaba un rincón donde pensar sin pensar, donde estar sola rodeada de gente, donde mirar sin ver nada, donde no me importen que caigan cuatro gotas.

Después de cuatro quebraderos de cabeza, más de cuatro líneas mal escritas y más de cuatro páginas leídas, era hora de ir a evadirse a otro rincón escondido en medio de la gente. 

Yendo más allá de cuatro pedaleos y cuatro pasos se descubren rincones nuevos por donde ya había pasado. Una pequeña tienda de coloridas hamacas colgantes; una farmacia con formulas magistrales, una plaza vigilada las veinticuatro horas por "El Gran Hermano"; un local con deseos de recuperar la magia de los auténticos caramelos artesanos; una caja de libros en medio d'En Gignàs con el cartel 'coge uno y trae otro'; entre más de cuatro rincones más por el camino. 
Sin buscarla conscientemente, acabé en la clandestinidad en el momento justo. Necesitaba un parón para ordenar las más de cuatro ideas que me rondaban y las más de cuatro líneas pronto ininteligibles que portaba.

Y aquí me encuentro, poniendo fin a justo cuatro horas de evasión en paseo papel en mano, tomando un té moruno, para no variar que dirían algunos, y con el diseño de una lámpara paraguas entre manos. Mejor acabe ya de desvariar...

"Paseando el tiempo se descubre, que todos los caminos van a Roma y que cuatro gotas solo duran diez minutos"



Crees que . . .



. . . no siento cuando digo que lo siento
. . . esperaré cuando no sé ni que esperar
. . . sabes lo que quiero cuando yo no lo sé
. . . no sabré que decir cuando me preguntes
. . . no me desespero cuando no me dices nada 
. . . me conoces cuando ni yo misma me conozco 
. . . no tiene sentido lo que digo cuando expongo mis sentimientos 
. . . no recuerdo el pasado cuando no lo menciona el presente
. . . no necesito que me hables cuando no te lo pido
. . . soy autosuficiente cuando no busco tu ayuda
. . . te seguiré cuando no sabes ni a donde vas
. . . perdonas cuando no logras olvidar 






Crees que hay que ver para creer cuando no ves lo que yo siento




pd. en construcción...