Hem vist que bé que heu tocat, quin concert tan ben travat.
Quines cançons clares i fermes, dignes d’uns homes de seny.
Sonava bona música i érem al final de tot.
El vostre estil ens fascina, on heu estat tot aquest temps?
I ens heu parlat del vostre país i de les coses que feu aquí.
Volem sentir-vos explicar la vostra vida, els vostres somnis i els vostres grans secrets.
I què bonic, què bonic, què bonic m'he dit.
I, Manel, avui entre el public hi ha mirades de complicitat
Avui, Manel, nosaltres piquem un ritme amb les mans
La cara que fèiem al anar cantant, crec que era de felicitat, crec que era de felicitat.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Però, l’estona ha anat passant, i no trobem les paraules.
Tothom demà serà capaç.
I no passa res.
I tornàreu i ens dedicàreu el més gran dels vostres somriures.
Però, si dubtàveu, us haguéssiu pogut atrevir a sortir amb algú a fer una rima,
que arranqués somriures a tots els que escoltàvem.
Ja al final ens creuàrem l'entrada i demanàrem taula en un restaurant de tomàquet.
"Disculpi cambrer, ens podria ajudar?
Som a nit de desembre, com vostè ja sabrà".
Era abusiva tanta calor.
I ara era nit freda per ser desembre.
I nosaltres no volíem malgastar l'ocasió de tastar unes verdures amb tonyina i un bon pop.
I a vegades ens en sortim.
I ens va costar déu i ajuda sopar a un bon restaurant.
Passi-ho bé, que marxàrem cap a casa per perpetrar al llit un gran pla quinquennal.
Així doncs com no teníem son i passàvem per aquí,
i com malgrat la hora trobem un bon film,
però el protagonista està ben adormit.
I ja es hora d'anar a dormir.
